Accidents...

Aquesta matinada he anat a fotografiar un altre accident degut a l'alcohol. El primer dilema només arribar és de si has de fotografiar-ho, és una realitat dura, que intentem d'evitar, com totes les coses que no són agradabes (però que existeixen). Al veure l'escena i treure la càmera, penses molt rapidament quines són les causes, i t'intentes de posar al lloc de la persona que ha tingut l'accident, et sents malament, ja que estàs fotografian la desgràcia d'una altra persona, però també penses que amb les teves fotografies pots intentar de canviar les coses.
Per desgràcia no és el primer accident que vaig a fotografiar degut a l'alcohol. Fa poc també vaig anar a un que va haver-hi a Barberà, el perfil del causant és quasi sempre el mateix, un noi jove, begut i sense assegurança, en els casos que m'he trobat jo els accidents han estat contra vehicles estacionats o objectes del mobiliari, però si ens posem a pensar en el mal que haurien pogut fer si enlloc de xocar amb un objecte immòbil, haguessin atropellat a una persona, les conseqüències són desastroses . Són coses que amb l'edat no penses, surts de festa, beus per passar-t'ho bé, i agafes el cotxe, perquè fa fred, estàs lluny de casa o simplement et fa mandra de caminar.
El jovent volem viure massa el present i a vegades no pensem en les conseqüències que poden tenir els nostres actes, en part, crec que una part de culpa la té la societat en la que vivim, que ens ha acostumat i educat de forma en que ho volguem tenir tot a l'instant, viure el moment i sense pensar a qui pot afectar allò que fem.

Fotografies d'incendi, missió impossible!

Després de força temps sense escriure, torno a la càrrega, no escric sense motiu, avui ha sigut un dia força intens, a la tarda mentre em disposava a anar al Trafic, tot escoltant la ràdio, he sentit la notícia d'un incendi al Penedès. Com a jove inquiet i curios que sóc, he decidit d'agafar la càmera i anar a visitar l'incendi per fer-ne unes fotografies.

Als Estats Units hi ha uns fotògrafs, que ja estan especialitzats només en incendis forestals i tenen moltes facilitats, però aquí és bastant més complicat. Només arribar ens hem trobat la carretera barrada pels mossos, tot i mostrant l'acreditació de premsa no ens deixaven passar, molt amablement ens han indicat que haviem d'anar a parlar amb el cap de l'operatiu dels Bombers de la Generalitat. Un cop allà un jove bomber ens ha atès i ens ha dit que de seguida ens dirien alguna cosa, però després d'una d'esperar una estona sense resultats, hem decidit de seguir als vehicles de l'ADF, que són grans coneixedors de la zona i que ens durien al costat de l'incendi sense haver de passar per la lenta burocràcia. I dit i fet, hem enfilat uns camins rurals i de seguida hem arribat a uns camps propers a l'incendi.Després de caminar una estona, d'algunes patinades i d'empassar força fum, hem pogut fer les fotografies desitjades, no sense una bona suada i acabar tot fumat i negre.

L'esforç del dia ha valgut la pena, i segur que pel pròxim cop, ja sabrem com desenvolupar-nos millor en aquestes circumstàncies.