Viatge per Europa (XVI): Tornada cap a casa

Dia 20 – Dijous 22 de desembre de 2011

 Dijous es va aixecar gris i plujós, un dia d'aquells que no ve de gust fer moltes coses. Vaig aprofitar per preparar bé el maleter i netejar el cotxe, ja que quedaven molts quilòmetres de tornada cap a Sabadell i ja en portàvem molts, passant l'aspirador, ordenant l'equipatge, comprovant l'oli del motor (no n'havia gastat gens!) i les pressions de pneumàtics, i posant gasolina. El cotxe estava llest pel viatge.

Després de dinar vaig anar al Cafè Brownie, un cafè amb butaques còmodes i connexió wifi. Allà em vaig demanar una xocolata i vaig estar tota la tarda llegint el llibre 'Europa' de Jan Bover, un altre somiador que ha aconseguit de fer realitat el seu somni de viatjar durant 5 anys. Aquest és només el primer llibre, de l'any d'Europa, aviat llegiré el següent d'Àfrica! Després em vaig retrobar amb la Neus i el Matevs, i els vaig acompanyar a l'estació de tren, des del seu apartament, ja que anava molt carregat amb les maletes i tenia un llarg viatge fins a Eslovènia. Després vam estar amb la Neus comprant alguna postal i passejant pel centre al costat de la catedral, on hi havia les paradetes de Nadal i música en directe. L'ambient era molt bonic, ja que hi havia molta gent i un ambient festiu. Després vam anar cap a l'apartament que tenien llogat i ens vam apanyar un sopar senzillet, després cap a veure una peli i a fer nones que l'endemà tocava tornar cap a Sabadell!

Dia 21 – Divendres 23 de desembre de 2011

La Neus em va deixar dormir fins tard, cosa d'agraïr, tenint en compte que per la nit tocaven un bon tip de quilòmetres, després de dutxar-me i esmorzar vam marxar escopetejats cap on la Neus havia de prendre les classes. Després de deixar-la vaig anar a prendre un cafè i revisar el correu, i em vaig endur una desagradable notícia, una parella de persones amb les que haviem de compartir els gastos a la tornada em deien que al final no veien, només 6 hores abans de marxar de viatge, com comprendreu, amb tant poc de temps no vaig poder buscar més gent per venir. Em va fer mal aquesta fallada de confiança, ja que el viatge d'anada havia anat molt bé amb el Comuto.

A les dues em va trucar la Neus que ja havien acabat les classes, això significava que podríem marxar abans i visitar tranquil·lament Luxemburg. Després de dinar vam agafar el cotxe i vam enfilar camí a Luxemburg plovent. Després d'un parell d'hores tirant cap a tres ens vam plantar a Luxemburg ciutat, que només arribar té unes avingudes majestuoses, i un aspecte de ciutat Europea important, senyorial i moderna. A mida que ens vam anar acostant al centre ens agradaven els seu carrers amples, la decoració nadalenca abundant i els reflexes al terra moll. Vam parar a l'aparcament que estava al costat del riu, amb vistes al castell, molt bonic i ben il·luminat, i després es vam dirigir cap al centre per aparcar. Un cop a peu, vam començar a caminar pels carrers comercials, tot adonant-nos que Luxemburg, era una altra ciutat de contrastos. Hi havia molta pobresa i una gran presència d'immigrants. Després de sopar ens vam trobar amb el Mateo, noi molt maco que vam coneixer a traves de Comuto, i amb el que vam compartir el viatge fins a Marsella, xerrant de les experiències de cadascú de nosaltres per Europa. A Marsella vam arribar a les 5 del matí després de conduir més de 1000km des de Köln. Molt amablement ens va convidar a dormir a casa seva, cosa que va ser molt d'agraïr després d'un viatge tant llarg i cansat.

Dia 22 – Dissabte 24 de desembre de 2011

Ens vam aixecar a casa del Mateo, i després d'esmorzar i xerrar amb ell, vam anar a fer una visita ràpida a la ciutat, i després vam seguir el viatge cap a casa. A les 3 de la tarda ja erem a casa i després de dutxar-nos i desfer la maleta ja marxavem cap als respectius sopars de nadal !! :)

Viatge per Europa (XV): Köln, Alemanya (I)

Dia 19 – Dimecres 21 de desembre de 2011

Després de descansar i d'anar a esmorzar-dinar vaig anar a visitar Kolumba, una antiga església convertida en mig museu i mitja església. Realment no vaig entendre el significat del que hi havia exposat ja que era abstracte i molt personal. Però només pel fet de visitar l'edifici ja valia la pena: un edifici molt net i simple per dins, però espectacular alhora.

 

Després de visitar l'exposició hi ha una una porta per accedir a l'espai on es poden veure els antics fonaments de l'església i les cambres que hi havia a sota, tot això vist des d'una bonica passarel·la de fusta.

 

A la una havíem quedat amb el Matevs per anar a fer el turista per la ciutat, ja que la Neus tenia entrenament fins les 5. Amb el Matevs vam visitar la catedral de Köln, impressionantment alta, i amb un interior espectacular que fa que quan entris et sentis petitíssim. Al sortir vam anar a visitar el pont dels trens, també molt espectacular i reconstruït, ja que durant la segona guerra mundial havia estat destruït. En aquest pont, com a molts altres d'Europa també les parelles venen a posar un candau per demostrar el seu amor.

Després vam anar a fer una visita pels carrers més cèntrics i comercials de la ciutat, entrant a xafardejar a les botigues i comprant alguna cosa que ens feia falta. Poc després ens vam dirigir a fer un cafè aprop d'on estava fent les practiques la Neus, i amb una xocolata ben calentona ens vam recuperar del fred de la ciutat, mentre venia. Un cop estant tots junts, i després d'estar una estona més al cafè, vam dirigir-nos cap als carrers comercials, on vam visitar tot de botigues modernes, amb enginys originals i divertits, i també botigues retro on hi havia de tot. Després de comprar algunes tonteries, vam anar a comprar alguna cosa per fer de sopar al seu apartament. El sopar va ser molt entretingut entre bromes i somriures. Després ens vam posar els tres a fer l'edició de les fotografies de l'actuació de dansa de Salzburg, ja que jo no conec aquest art i entre els tres va ser molt més fàcil. El resultat final crec que va ser prou bo. Podeu veure el resultat al FB. Després de l'edició i ja essent les dotze de la nit vaig tornar cap a l'hotel on, mentre estava amb el portàtil connectat, vam començar a xerrar amb un noi, que en veure les fotografies de la dansa em va preguntar si jo en feia. Li vaig comentar que no, que jo havia fet les fotos, i em va dir que ell ho era, i vam començar a xerrar, em va explicar que ell abans duia una vida estable a Sao Pablo, treballant de dissenyador gràfic, i que ballava només com a afició. Però en conèixer la seva dona, que vivia a Hamburg, va deixar-ho tot i va marxar amb ella, i es va plantar a Hamburg, on li va sorgir l'oportunitat de formar part d'una companyia de dansa. Des de llavors està viatjant i treballant d'això. Vam parlar d'això i de molt més temes, i ens vam donar el FB, per si mai ell venia a Barcelona o jo visitava Hamburg. Sense adonar-nos-en se'ns havien fet les dues de la matinada i vaig decidir anar a dormir.