Viatge per Europa (XIV): Bruges, Bèlgica (II)

Després d'esmorzar a l'hostal, les típiques torrades amb mantega i melmelada, vaig dirigir-me a centre de la ciutat, a fer el turista i a veure què trobava. Els carrers del centre eren plegats de gent del poble i de turistes, joves que anaven i venien amb bicicleta de l'escola, i a la plaça de l'ajuntament patinaven sobre la pista de gel. A la mateixa plaça hi havia moltes botiguetes de nadal i de productes típics de la zona.

En una de les guies que m'havien donat a l'hostal, em va fer gràcia de veure que hi hagués un museu sobre les frites (patates fregides) i vaig decidir anar-hi. A Bèlgica hi ha a cada cantonada una parada on pots comprar patates fregides! Tal i com vaig poder comprovar, els belgues estan molt orgullosos de les seves patates fregides i fins i tot tenen un secret perquè estiguin més bones. A la visita pots veure la història de la patata (fins que arriba a Europa), els estris per tallar-la i per fregir-les, i fins i tot un documental on es veu tot el procés des que es cullen les patates fins que arriben a la fregidora i al consumidor. Un pèl friki però divertit. Si us agraden les patates fregides us el recomano, ja que al final de la visita podeu tastar-ne al mateix museu!

 

 Després de curiosejar pel poble i les seves botigues vaig decidir d'acostar-me a l'Oceà Atlàntic, ja que era tant aprop era una pena no anar-hi. Allà em va sorprendre gratament el poble Zeebrugge que era un important port d'importació i exportació. Grans estacions de trens de mercaderies, i un gran port, també grans vaixells i un no parar de camions amunt i avall.

 Vaig estar jugant una estona fent fotografies, i després em vaig dirigir cap el poble en sí, una mica abandonat com tots els pobles turístics on hi ha molta gent a l'estiu però poca a l'hivern. A la platja alguns valents practicant Kite surf amb un fred que pelava. Després de visitar el poble, vaig decidir d'enfilar el viatge de tornada cap a Köln, on havia quedat amb la Neus i el Matevs per retrobar-nos. El viatge de tornada va ser entretingut, 300kilometres, on vaig passar per dos túnels per sota del mar, i veient uns paisatges molt bonics, cap al final alguns nevats i tot. A l'arribada a Köln, i després d'instal·lar-me novament a l'hotel, i de pendre una bona dutxa, vaig anar a sopar amb el Matevs i la Neus al seu apartament, on el Matevs va fer uns Ravioli ben bons. El Matevs i la Neus són una parella excepcional i també m'han acollit molt bé, allà on hem estat tant a Salzburg com a Köln, és bonic el canvi d'idiomes que hi ha allà al mig, ja que parlant en anglès s'escapen paraules en català, i el Matevs també el comença a parlar, em fa molta il·lusió la veritat. Després del sopar i de compartir la sobre taula vaig marxar cap a l'hotel, a connectar-me a internet una estoneta i a descansar després d'un dia tant complet.

Viatge per Europa (XIII): Brusel·les (II)

Dia 17 – Dilluns 19 de desembre de 2011

 

L'endemà ens vam llevar una mica tard, i amb la Irene vam anar a fer una visita per la ciutat. Vam anar a una plaça on hi havia vistes de tota la ciutat, i mica en mica vam anar baixant cap al centre. Per esmorzar, un gofre de xocolata. Una mica més avall havien muntat una pista d'esquí. No és gaire habitual veure gent esquiar al centre de la ciutat ! Arribant al centre vam visitar un bar-centre cultural que abans havia estat un mercat. És bonic veure aquestes transformacions i com es pot barrejar una bona exposició de fotografies a un cafè.

Poc després ens va trucar el Pablo per dir-nos que podíem anar cap al Parlament Europeu, on ens havia pogut arreglar les acreditacions. Vam agafar l'autobús i vam anar cap allà. El Parlament Europeu és un conjunt d'edificis molt grans on hi treballen més de 5000 persones. A l'arribar allà el Pablo ens estava esperant juntament amb 3 altres catalanes (dues becaries que també treballen al parlament i l'Alexandra que estava fent turisme com jo) , que també van venir amb nosaltres a fer la visita al Parlament. Va ser tot un privilegi poder fer aquesta visita, personalitzada i amb algú que coneix tant bé el funcionament del parament, podent entrar a totes les sales i coneixent el funcionament intern de cada lloc. Després de la visita vam anar a dinar al self-service del Parlament, on per un mòdic preu tens una bona oferta de menjar.

 A la tarda vam anar a visitar el Parlamentarium, un museu sobre la història de la Unió Europea, i del funcionament d'aquesta, dels programes que es duen a terme i de les normatives conjuntes que s'estan prenent.

 Després vam anar cap a casa la Irene, on ella havia de fer la maleta i jo havia de recollir la meva, ens vam despedir i li vaig tornar a donar les gràcies per l'acollida que m'havien fet els dos, ja que aquests dies m'havia sentit com a casa. Vaig marxar. Al sortir vaig fer un truc a l'Alexandra, per anar a fer un cafè per allà aprop, allà vam estar conversant sobre l'escapada que havia fet ella, les impressions que ens havia causat la ciutat de Brussel·les, que d'entrada sembla una ciutat capdavantera i europea, però que també té força zones de pobresa, i que ha viscut una època daurada, i està una mica en decadència. És una ciutat de contrastos. També vam parlar del meu viatge i de les experiències de conèixer a altra gent quan viatges, que és el més enriquidor. Després va venir la seva amiga, vam donar un tomb pel centre i vaig decidir marxar cap a Bruixes, abans que se'm fes massa tard i trobés l'hostal tancat.

A Bruixes vaig arribar a les 9 del vespre, que aquí no és res, però allà ja està tot tancat, així que després d'instal·lar-me a l'hostal vaig anar a buscar algun lloc per menjar al poble, no trobant res, vaig entrar a kiosk, que vindrien a ser els “pakis” de Barcelona, botigues on tens una mica de tot i obert fins tard. Allà em vaig agafar un menjar preparat i unes patates i cap a sopar a l'hostal.

Després de sopar vaig aprofitar per posar al dia el diari (que sembla que no però costa de trobar temps per escriure'l, no és pas ràpid) I després vaig marxar cap a dormir.