Viatge per Europa (XIV): Bruges, Bèlgica (II)

Després d'esmorzar a l'hostal, les típiques torrades amb mantega i melmelada, vaig dirigir-me a centre de la ciutat, a fer el turista i a veure què trobava. Els carrers del centre eren plegats de gent del poble i de turistes, joves que anaven i venien amb bicicleta de l'escola, i a la plaça de l'ajuntament patinaven sobre la pista de gel. A la mateixa plaça hi havia moltes botiguetes de nadal i de productes típics de la zona.

En una de les guies que m'havien donat a l'hostal, em va fer gràcia de veure que hi hagués un museu sobre les frites (patates fregides) i vaig decidir anar-hi. A Bèlgica hi ha a cada cantonada una parada on pots comprar patates fregides! Tal i com vaig poder comprovar, els belgues estan molt orgullosos de les seves patates fregides i fins i tot tenen un secret perquè estiguin més bones. A la visita pots veure la història de la patata (fins que arriba a Europa), els estris per tallar-la i per fregir-les, i fins i tot un documental on es veu tot el procés des que es cullen les patates fins que arriben a la fregidora i al consumidor. Un pèl friki però divertit. Si us agraden les patates fregides us el recomano, ja que al final de la visita podeu tastar-ne al mateix museu!

 

 Després de curiosejar pel poble i les seves botigues vaig decidir d'acostar-me a l'Oceà Atlàntic, ja que era tant aprop era una pena no anar-hi. Allà em va sorprendre gratament el poble Zeebrugge que era un important port d'importació i exportació. Grans estacions de trens de mercaderies, i un gran port, també grans vaixells i un no parar de camions amunt i avall.

 Vaig estar jugant una estona fent fotografies, i després em vaig dirigir cap el poble en sí, una mica abandonat com tots els pobles turístics on hi ha molta gent a l'estiu però poca a l'hivern. A la platja alguns valents practicant Kite surf amb un fred que pelava. Després de visitar el poble, vaig decidir d'enfilar el viatge de tornada cap a Köln, on havia quedat amb la Neus i el Matevs per retrobar-nos. El viatge de tornada va ser entretingut, 300kilometres, on vaig passar per dos túnels per sota del mar, i veient uns paisatges molt bonics, cap al final alguns nevats i tot. A l'arribada a Köln, i després d'instal·lar-me novament a l'hotel, i de pendre una bona dutxa, vaig anar a sopar amb el Matevs i la Neus al seu apartament, on el Matevs va fer uns Ravioli ben bons. El Matevs i la Neus són una parella excepcional i també m'han acollit molt bé, allà on hem estat tant a Salzburg com a Köln, és bonic el canvi d'idiomes que hi ha allà al mig, ja que parlant en anglès s'escapen paraules en català, i el Matevs també el comença a parlar, em fa molta il·lusió la veritat. Després del sopar i de compartir la sobre taula vaig marxar cap a l'hotel, a connectar-me a internet una estoneta i a descansar després d'un dia tant complet.