Dia 17 – Dilluns 19 de
desembre de 2011
L'endemà ens vam llevar
una mica tard, i amb la Irene vam anar a fer una visita per la
ciutat. Vam anar a una plaça on hi havia vistes de tota la ciutat, i
mica en mica vam anar baixant cap al centre. Per esmorzar, un gofre
de xocolata. Una mica més avall havien muntat una pista d'esquí. No
és gaire habitual veure gent esquiar al centre de la ciutat !
Arribant al centre vam visitar un bar-centre cultural que abans havia
estat un mercat. És bonic veure aquestes transformacions i com es
pot barrejar una bona exposició de fotografies a un cafè.
Poc
després ens va trucar el Pablo per dir-nos que podíem anar cap al
Parlament Europeu, on ens havia pogut arreglar les acreditacions. Vam
agafar l'autobús i vam anar cap allà. El Parlament Europeu és un
conjunt d'edificis molt grans on hi treballen més de 5000 persones.
A l'arribar allà el Pablo ens estava esperant juntament amb 3 altres
catalanes (dues becaries que també treballen al parlament i
l'Alexandra que estava fent turisme com jo) , que també van venir
amb nosaltres a fer la visita al Parlament. Va ser tot un privilegi
poder fer aquesta visita, personalitzada i amb algú que coneix tant
bé el funcionament del parament, podent entrar a totes les sales i
coneixent el funcionament intern de cada lloc. Després de la visita
vam anar a dinar al self-service del Parlament, on per un mòdic preu
tens una bona oferta de menjar.
Després vam anar cap a
casa la Irene, on ella havia de fer la maleta i jo havia de recollir
la meva, ens vam despedir i li vaig tornar a donar les gràcies per
l'acollida que m'havien fet els dos, ja que aquests dies m'havia
sentit com a casa. Vaig marxar. Al sortir vaig fer un truc a
l'Alexandra, per anar a fer un cafè per allà aprop, allà vam estar
conversant sobre l'escapada que havia fet ella, les impressions que
ens havia causat la ciutat de Brussel·les, que d'entrada sembla una
ciutat capdavantera i europea, però que també té força zones de
pobresa, i que ha viscut una època daurada, i està una mica en
decadència. És una ciutat de contrastos. També vam parlar del meu
viatge i de les experiències de conèixer a altra gent quan viatges,
que és el més enriquidor. Després va venir la seva amiga, vam
donar un tomb pel centre i vaig decidir marxar cap a Bruixes, abans
que se'm fes massa tard i trobés l'hostal tancat.
A Bruixes vaig arribar a
les 9 del vespre, que aquí no és res, però allà ja està tot
tancat, així que després d'instal·lar-me a l'hostal vaig anar a
buscar algun lloc per menjar al poble, no trobant res, vaig entrar a
kiosk, que vindrien a ser els “pakis” de Barcelona, botigues on
tens una mica de tot i obert fins tard. Allà em vaig agafar un
menjar preparat i unes patates i cap a sopar a l'hostal.
Després de sopar vaig
aprofitar per posar al dia el diari (que sembla que no però costa de
trobar temps per escriure'l, no és pas ràpid) I després vaig
marxar cap a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada