Viatge per Europa (XII): Brusel·les (I)

Dia 16 – Diumenge 18 de desembre de 2011

 Després d'una bona dutxa i de fer les maletes, vaig decidir d'enfilar el viatge cap a Brussel·les per tal d'aprofitar al màxim el dia. Brussel·les està a 200 kilòmetres de Köln, aprop d'un parell d'hores en cotxe amb un paisatge preciós. Ja quan estava arribant a Brussel·les, em vaig enrecordar que no tenia la direcció de la Irene, amb la que m'havia de trobar allà. Així que vaig decidir trucar-la al telèfon però el tenia apagat. Em tenieu arribant a una ciutat però sense saber on anava. Vaig decidir anar al centre i aprofitar per esmorzar-dinar i enviar-li un missatge pel Facebook, comentant-li que ens havíem oblidat de passar-nos la direcció i que, quan pogués, em truqués o m'enviés un missatge amb la direcció. Em vaig prendre la situació tranquil·lament i vaig visitar el centre de la ciutat, essent diumenge estava molt bonic i amb moltes paradetes de nadal.

 Després vaig entrar a la caseta d'informació, i els vaig preguntar com arribar a l'ATONIUM. Vaig aprofitar per comprar el plànol de la ciutat. Com que l'Atonium està a les afores, vaig agafar el cotxe i em vaig plantar allà en un momentet. Per pujar a l'Atonium has de fer una mica de cua, ja que a l'ascensor només hi caven 20 persones. Un cop ets a dins, pots veure el forat de l'ascensor mirant al sostre del mateix ja que aquest és de vidre, resulta molt curiós, com a fet curiós també cal dir que és l'ascensor més ràpid d'Europa, que avança a una velocitat de 3 metres/segon. Un cop ets a dalt tens unes vistes espectaculars de Brussel·les, i els més privilegiats poden fer l'àpat al restaurant que hi ha a la cúpula.

L'Atonium es va construir per l'exposició mundial l'any 1958, i durant la visita del mateix és curiós veure el vídeo de la construcció del mateix a l'època. Després de visitar la cúpula baixes altre cop a baix. I, mitjançant unes escales mecàniques, continues la visita del museu passant pels diferents tubs que connecten les sales. En aquests tubs vaig aprofitar i vaig poder fer unes fotografies que m'agraden molt, aprofitant els mateixos, i jugant amb el gran angular.

 Durant la visita em va trucar el Pablo, el novio de la Irene, per donar-me la direcció, i després d'acabar la visita vaig anar cap al seu apartament. Allà em van rebre i vam estar xerrant una mica del viatge-aventura que estava vivint, i també de com s'havia adaptat a la nova manera de viure ella (està fent l'Erasmus a la ciutat). El resultat considera que és molt positiu ja que s'ha hagut d'espavilar i s'ha conegut més a ella mateixa, a part de viure les experiències de viure a una ciutat que no és la teva i de conèixer a molta gent. Tot seguit vam anar a la bugaderia, sé que quan llegiu això us farà gràcia, però és important de trobar un lloc per rentar la roba durant el viatge, ja que m'estava quedant sense roba neta. Els tres vam agafar la nostra roba i, com si d'una pel·lícula americana es tractés, vam posar-nos a rentar la roba a la bugaderia, regentada sobretot per persones immigrants. Per mi era una experiència nova i interessant, i em va fer gràcia d'anar-hi , veure com funcionava i d'observar a la gent que era allà.

 Després d'acabar amb la bugaderia vam baixar al centre a provar els gofres, perquè diversa gent m'havia dit que no podia marxar de la ciutat sense fer-ho. Durant el viatge cap al centre es va posar a nevar, fent el paisatge molt més bonic i creant una situació bonica i emocionant, pel fet d'estar visitant la ciutat amb bona companyia,nevant i l'emoció de la novetat de visitar una ciutat. Brussel·les és ple de parades de gofres i en pots comprar amb tot tipus de condiment. Vam dirigir-nos cap a l'ajuntament i vam veure l'espectacle de llums i música que hi ha muntat, juntament amb l'arbre de nadal que de nit és molt bonic.

  Després vam anar a fer una cervesa a una de les cerveseries més conegudes de la ciutat, “Delirium tremends” és un bar on hi ha una carta de més de 400 cerveses i el lloc és realment espectacular i gran. Han sabut crear diferents racons dins el mateix bar, que fa que sigui molt acollidor. Al pis de baix, des d'on es pot veure tot el sostre amb les safates de portar les cerveses de diferents marques enganxades, vam fer un parell de cerveses mentre filosofàvem una mica sobre la vida, la situació actual del periodisme (la Irene estudia periodisme), em van explicar com s'havien conegut i vam jugar una mica amb la càmera i el 50mm, fent algunes fotografies divertides. En acabat vam anar cap a casa a sopar, on vam menjar pasta molt bona, amb una amanida, i després de veure les fotografies de Mathausen, vam anar a dormir (ja eren les 2!)