Dia 19 – Dimecres 21 de
desembre de 2011
Després de descansar i
d'anar a esmorzar-dinar vaig anar a visitar
Kolumba, una antiga església convertida en mig museu i mitja
església. Realment no vaig entendre el significat del que hi havia
exposat ja que era abstracte i molt personal. Però només pel fet de
visitar l'edifici ja valia la pena: un edifici molt net i simple per
dins, però espectacular alhora.
Després de visitar l'exposició hi
ha una una porta per accedir a l'espai on es poden veure els antics
fonaments de l'església i les cambres que hi havia a sota, tot això
vist des d'una bonica passarel·la de fusta.
A la una havíem quedat
amb el Matevs per anar a fer el turista per la ciutat, ja que la Neus
tenia entrenament fins les 5. Amb el Matevs vam visitar la catedral
de Köln, impressionantment alta, i amb un interior espectacular que
fa que quan entris et sentis petitíssim. Al sortir vam anar a
visitar el pont dels trens, també molt espectacular i reconstruït,
ja que durant la segona guerra mundial havia estat destruït. En
aquest pont, com a molts altres d'Europa també les parelles venen a
posar un candau per demostrar el seu amor.
Després vam anar a fer
una visita pels carrers més cèntrics i comercials de la ciutat,
entrant a xafardejar a les botigues i comprant alguna cosa que ens
feia falta. Poc després ens vam dirigir a fer un cafè aprop d'on
estava fent les practiques la Neus, i amb una xocolata ben calentona
ens vam recuperar del fred de la ciutat, mentre venia. Un cop estant
tots junts, i després d'estar una estona més al cafè, vam
dirigir-nos cap als carrers comercials, on vam visitar tot de
botigues modernes, amb enginys originals i divertits, i també
botigues retro on hi havia de tot. Després de comprar algunes
tonteries, vam anar a comprar alguna cosa per fer de sopar al seu
apartament. El sopar va ser molt entretingut entre bromes i
somriures. Després ens vam posar els tres a fer l'edició de les
fotografies de l'actuació de dansa de Salzburg, ja que jo no conec
aquest art i entre els tres va ser molt més fàcil. El resultat
final crec que va ser prou bo. Podeu veure el resultat al FB. Després
de l'edició i ja essent les dotze de la nit vaig tornar cap a
l'hotel on, mentre estava amb el portàtil connectat, vam començar a
xerrar amb un noi, que en veure les fotografies de la dansa em va
preguntar si jo en feia. Li vaig comentar que no, que jo havia fet
les fotos, i em va dir que ell ho era, i vam començar a xerrar, em
va explicar que ell abans duia una vida estable a Sao Pablo,
treballant de dissenyador gràfic, i que ballava només com a afició.
Però en conèixer la seva dona, que vivia a Hamburg, va deixar-ho
tot i va marxar amb ella, i es va plantar a Hamburg, on li va sorgir
l'oportunitat de formar part d'una companyia de dansa. Des de
llavors està viatjant i treballant d'això. Vam parlar d'això i de
molt més temes, i ens vam donar el FB, per si mai ell venia a
Barcelona o jo visitava Hamburg. Sense adonar-nos-en se'ns havien fet
les dues de la matinada i vaig decidir anar a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada