Dia 7 – Divendres 9 de desembre de 2011
Dia de visita a Lugano. Vam començar, per l'església però era en obres. em van tornar a recriminar que havia d'haver vingut a l'estiu, ja que tot és obert i no fan tan fred! Seguidament vam seguir visitant els carrerons antics i més comercials de la ciutat, on les principals marques de roba i joieria hi eren presents, alguns sense posar els preus a l'aparador (per no causar cap infart).
El tomb va seguir per la vora del llac de Lugano, un passeig molt tranquil, que em va recordar a l'estany de Banyoles (no per la mida eh!!) Després, just al costat, em van ensenyar un arbre centenari (si no es que era mil·lenari) que estava al mig de la carretera (havien respectat l'arbre fent passar la carretera per costat i costat). Era realment enorme.
Després vam tornar cap al centre i vam visitar l'ajuntament i la plaça d'aquest, on hi havia botiguetes d'artesans, i al costat una pista de patinatge sobre gel, amb vistes al llac :) Un cop vista la zona vam anar a dinar unes pizzes molt bones a una terrassa coberta (un bon invent) i vam fer una visita al centre comercial de la zona, per acabar de comprar algun detall per la família i algun capritx personal. Al vespre vam fer un sopar amb una altra part de la família, i després vam acabar el dia amb una copeta de vi i jugant a cartes.
Dia 8 – Dissabte 10 de desembre de 2011
Al matí vaig pujar a Breno, un poble aprop de Lugano, on has de pujar per una petita carretera amb continus revolts molt tancats. Segons m'han dit n'arribes a enllaçar 32! Allà vaig deixar el cotxe aparcat i vaig fer una petita excursió seguint un petit rierol i gaudint de la tranquil·litat de la muntanya i l'aire fresc. Per dinar m'esperava un rissotto boníssim :). A la tarda vaig llegir una estona i vaig acabar de quadrar el viatge cap a Salzburg i Brussel·les.
Dia 9 – Diumenge 11 de desembre de 2011
El diumenge em vaig posar el despertador ben d'hora. Avui tocava ruta amb la Carmen i el Danilo, que va començar pel Valle Verzasca, on hi ha la presa Verzasca, de més de 200 metres d'alçada (una de les més altes d'Europa) i a la qual s'hi va gravar una escena de la pel·lícula de James Bond a Golden Eye. La presa és espectacular ja que quan estàs a dalt i mires cap a baix, te n'adones que fa curba cap a l'interior on molts aprofiten per fer-hi “puenting”...quina por!
Tot seguit vam seguir carretera amunt cap el poble de Sonogno, xerrant i escoltant música italiana (que més tard em passarien per poder-la escoltar durant el viatge), Sonogno és un petit poble, ara a l'hivern molt tranquil, però a l'estiu molt concorregut, ja que és l'inici de moltes rutes excursionistes que pugen cap als refugis dels cims. Les construccions de la zona són totes de pedra i n'hi ha algunes que no tenen ni ciment(les que fan servir per guardar el bestiar i magatzems). Aquí vam dinar (horari Europeu) i després vam tornar agafar el cotxe per dirigir-nos a Vallemaggia.
Una carretera es va enfilant al costat del riu, amb una aigua transparent i molt pura, del desglaç de la neu. L'aigua flueix entremig de les pedres i els gorgs que l'aigua ha anat fent amb el pas dels anys. Mentre enfilàvem la carretera nevada arribàvem al poble anomenat Bosco de Gurin, que té la característica que és de parla alemanya a la zona del Ticino (de parla Italiana).
Les construccions són molt antigues i les noves han conservat l'estil d'aquestes. Una cosa que em va cridar molt l'atenció van ser unes edificacions que estaven separades del terra per unes columnes. Em van explicar que era perquè no hi puguessin pujar les rates a menjar el que hi guardaven. Un cop acabada la visita vam enfilar la tornada, que ja se'ns havia fet fosc !
Posts anteriors:
