Viatge per Europa (VI): Viatge cap a Mauthausen (Àustria)

Dia 10 – Dilluns 12 de desembre de 2011

Havia de marxar el dimarts, però finalment vaig decidir d'avançar la data de sortida, ja que havíem aconseguit solucionar el problema que havia tingut amb la targeta de crèdit. El dia era plujós, així que em vaig despedir de tota la família, donant-los les gràcies per haver-me acollit aquests dies i haver-me fet sentir com a casa.

Vaig preparar el GPS i vaig enfilar carretera, en direcció Àustria. Poc després de sortir i pujant cap al tunel de San Bernardino, va començar a nevar. Al principi quan no qualla no pateixes, però a la que comences a veure que qualla, ai ai jeje, et poses tens però l'important és no perdre la calma, reduir la marxa, deixar una marxa curta i mantenir tota l'estona el mateix gas, i sobretot no fer moviments bruscs. Volia intentar pujar sense posar les cadenes ja que no volia entorpir el trànsit, ni tampoc passar fred (arriscant-me a quedar-me parat sense poder seguir pujant, o alguna patinada) seguint els consells que us he escrit anteriorment vaig poder pujar sense cap problema, deixant enrera camions aturats a la pujada i algun cotxe que pujava molt a poc a poc. Al sortir del túnel nevava però ja no quallava. Tot plegat deixava una estampa preciosa: el voltant nevat i la carretera neta. El viatge per Àustria va ser quasi tot així, circulant per entre impressionants muntanyes nevades i amb pluja. A les sis de la tarda arribava a Mauthausen, un poble petit i tranquil. Només arribar vaig buscar un lloc on menjar, ja que encara no havia parat a menjar seriosament i estava afamat. Vaig trobar un Kebab obert i m'hi vaig endinsar, després de demanar, vaig començar a parlar amb un home que hi havia al costat meu a la barra, que més tard resultaria ser turc, vam estar parlant de les distàncies respectives que havíem fet fins arribar allà i el motiu pel qual hi erem. Abans d'acabar els vaig preguntar si sabien d'algun hotel per dormir, ja que el que havia trobat a l'entrada del poble era tancat. Molt amablement em va acompanyar a dos hotels que estaven aprop però també eren tancats, i finalment em va recomanar que anés a Perg, un poble més gran que estava a 10Kilometres. Després de menjar, i abans d'abandonar el poble vaig decidir de fer una visita al Camp, per poder-hi arribar bé el dia següent, ja que és a les afores. No vaig arribar a baixar del cotxe ja que plovia a bots i barrals i era tot fosc, però la fortalesa feia posar la pell de gallina per la seva immensitat.

Em vaig dirigir a Perg, on també va seguir l'odissea per trobar un hotel obert. Després de preguntar a tres finalment l'últim era obert, m'hi vaig instal·lar i vaig preparar l'equip pel dia següent.