Viatge per Europa (VIII): Camp de Gusen i Ebensee (Àustria)

Dia 12 – Dimecres 14 de desembre de 2011

Després d'esmorzar a l'hotel vaig enfilar el trajecte cap a Gusen que és a pocs quilòmetres de Mauthausen. Em va sobtar molt que no quedés gairebé res del camp, tan sols el memorial en el lloc on hi havia el crematori. 

El lloc on abans hi havia el camp ara s'hi aixecaven les cases del poble i no hi havia gaire bé rastre del que havia passat, tan sols vaig trobar la pedrera que curiosament conserva el mateix que llavors Poschacher i algunes construcions al costat de la pedrera que encara és operativa.

Donant un tomb pel poble vaig trobar l'antic recorregut del tren, que anava directament al camp, del qual només en queden els ponts i els arbres a banda i banda del recorregut. També vaig trobar algun monument, però esperava trobar-me molt més del que va ser un dels principals subcamps de Mauthausen i on van morir moltes persones. És com si haguessin volgut fer desaparèixer o si més no oblidar aquesta part del seu passat.

Una mica decebut vaig enfilar el viatge cap a Ebensee, un subcamp de Mauthausen que va ser construït per salvaguardar les fàbriques d'aviació nazis amb varis túnels dins la muntanya i portant la producció allà. Durant la construcció van morir molts presoners ja que les condicions de seguretat eren pèssimes.

 Quan vaig arribar no es podien visitar. Una pena, realment. Encara que hi havia algunes que estaven tapiades però es podia entrar per la part de dalt, vaig decidir de no fer-ho, ja que anava sol i no tenia cap coneixement del que hi havia i podia passar a dins. Després de visitar els voltants i trobar encara alguna construcció i restes del que havien sigut, em vaig dirigir cap on hi havia físicament el camp.

Aquest és el recorregut del poble al camp:

Del camp només en queda l'arc que aguantava la porta i que actualment està rodejat de cases. Tanmateix, la sensació és la mateixa que a Gusen, s'han construït damunt del passat tacat de sang i patiment. No sé si prendre-m'ho bé, pel fet de deixar enrera el passat i centrar-te en el futur, o com una falta de respecte, què en penseu vosaltres ?

Tot seguit vaig anar on hi ha el memorial i cementiri. Moltes plaques també commemoren els caiguts en aquest camp, poblat principalment per jueus.

Com que s'estava començant a fer fosc a la vall, vaig decidir de començar a tirar cap a Salzburg, on havia quedat amb la Neus, que està estudiant dansa al SEAD ( Salzburg Experimental Academy Dance ) Em va ensenyar una mica les instal·lacions i vam anar a fer una cervesa per posar-nos al dia. Després ens vam acomiadar ja que ella havia de continuar amb les classes i jo vaig decidir donar un tomb per la ciutat, decidint de sopar a un restaurant Japonès, on vam estar conversant amb un cambrer molt simpàtic. Després vaig anar a l'habitació que m'havien aconseguit i em vaig adormir molt ràpidament degut al cansament que duia després d'haver dormit poc les dues últimes nits.